Tercer estiu consecutiu a Itàlia i la meva italofília es revalida de nou
Després de conèixer el nord els altres anys, ens hem aventurat a visitar la illa que hi ha a la punta de la bota: Sicília.
Per començar el viatge Clickair (o Aena, o el Prat o qui sigui) ens va perdre les maletes al vol bcn-palermo...i fins quatre (4!!!) dies més tard no les vam recuperar (bé, la del manel encara no s’ha localitzat: hem tornat i ell, sense equipatge). Tot té el seu cantó positiu: 250 € per gastar en roba i articles de primera necessitat, així que ens vam recòrrer els carrers principals de Palermo i, sobretot, La Rinascente (la versió italiana d El Corte Inglés) a "fare del shopping" només arribar.
El viatge ha estat molt bé. Uns 2000 km en una setmana i hem visitat Palermo, Catània, Taormina (un teatre grec esplèndid), Siracusa, Noto (+ versió d’institut de “Grease” a una plaça del poble), Cefalù, Caltagirone, Piazza Armerina (mosaics romans, sota un sol de 42 º), platja, Acicastello (amb orquestra popular, tocaments a la madonna del poble i moment de cantada popular de l’himne d’Itàlia), ascensió a l’Etna i platja a Giardini Naxos, Acicastello again (vam sopar MOLT BÉ tots dos dies a "Al tubo" i aquesta segona nit es va amenitzar amb un karaoke/orquestra +ball de poble), Agrigento (visita a la vall dels temples grecs q hi ha allà, un altre cop a les hores puntes de calor sota un sol als voltants dels 40º) i tornada a Palermo, a dormir al Giorgio's house (xq de festa n vam trobar RES!).
Les grans ciutats (Catània i Palermo) estan fetes un desastre (vam passar per palermo per un barri a prop del Cervantes que semblava que acabava de patir una guerra: només façanes, tot de merda i runa pels carrers, etc. indescriptible en paraules), condueixen com a bojos (molt pitjor q al nord: els 2 carrils de qualsevol carretera es transformaven tranquil•lament en 4 o 5 carrils, adelantaven per totes bandes, el vermell del semàfor poques vegades es respectava, si volen q els avancis –malgrat haver una contínua– se surten de la carretera i van pel voral per tal que els avancis, porten les llargues SEMPRE, no respecten STOPS ni els cediu el pas) i la vida nocturna està morta (expedició de la última nit per Palermo de 2h30 per acabar tornant a dormir a casa sense haver fet res; a Catània, on sembla que hi havia més moguda, una discoteca mlt xula tipus carpeta amb piscina i jardinets –però mlt buida– i entre setmana RES de RES). Però hem menjat tan bé (antipasti alla siciliana, cannoli, penne alla norma, melanzana, pesce spada, panna cotta…) i la illa, la gent i els costums d’allà tenen tant d'encant que fan que hagin estat unes vacances recomfortants (i merescudíssimes). Les necessitava i he tornat amb les piles carregades de nou, per tornar a donar guerra.
Han quedat moltes coses pendents, està clar (Enna, Messina, Trapani, les illes, Stromboli, etc.), així que en un futur intentaré tornar a trepitjar i visitar terres sicilianes (això sí, s'hauran d'evitar clickairs i d’altres similars, malgrat tenir l’avió més nou i ser pilotats per en Víctor Hugo, not kidding).
Que vagi bé la recta final de les vacances...

El dret a expressar-se en democràcia és el vot.
L'abstenció és, precisament, no expressar la voluntat individual.
Si volem queixar-nos, fem-ho quan toca.

Unes dades per reflexionar:

Participació a Catalunya:

Total votants 2.777.992 53,80 %
Abstenció 2.479.044 46,20%
Vots nuls 19.420    0,67%
Vots en blanc 89.617     3,10%
(font: http://www.locales2007.mir.es/)

Participació al Vallès Occidental:
Total votants 308.736 48,99%
Abstenció 321.525 51,01%
Vots nuls 1.338 0,43%
Vots en blanc 8.532 2,76%

(font: http://resultats.locals2007.cat/)

Participació a Rubí:

Cens: 51198
Vots: 23382
Participació: 45,67 %
Abstenció: 54,33 %

Vots: 23382
Nuls: 92 0,39 %
Blancs: 603 2,58 %
V. Cand.: 22687 97,03 %
Nombre de Regidors: 25

Partit	Vots	% Vots	Regidors
PSC Partit Socialistes de Catalunya	9418	40,28%	12
ICV-EUIA Iniciativa per Catalunya Verds-EUIA	2926	12,51%	4
PP Partido Popular	2688	11,50%	3
ERC Esquerra Republicana de Catalunya	2077	8,88%	2
CIU Convergència i Unió	2023	8,65%	2
ACR Alternativa ciutadana de Rubí	1452	6,21%	2
Cs Ciutadans - Partido de la Ciudadania	890	3,81%	0
UPR Units per Rubí Vallés	821	3,51%	0
FAVR Federació d'Alternatives Veïnals de Rubi	317	1,36%	0
IR-PRE Izquierda Republicana-PRE	75	0,32%	0

(font: http://www.e-ajrubi.net/eleccions/)

I avui, a reflexionar una mica.
Per 25 pts, paraules que defineixen aquesta actitud. Els convocants diuen que no és xenofòbia/racisme...I do, com se n'ha de dir?

De La Vanguardia
Concentración contra el comercio chino en la Dreta de l´Eixample
 
Lluís Sierra  | La convocatoria de una concentración "en defensa de un comercio de barrio" y como "protesta por la desmedida concentración china" ha vuelto a disparar la alerta ante la xenofobia en la zona de la Dreta de l´Eixample y Fort Pienc que algunos vienen a llamar Chinatown. La organización SOS Racisme quiere frenar la protesta. El motivo inmediato de ésta es que la carnicería Amor, de la calle Roger de Flor, va a cerrar porque se le ha encarecido mucho el alquiler, y el propietario va a alquilar el local a un inquilino chino que, según corre por el barrio, piensa abrir una autoescuela.
SOS Racisme ve "motivos xenófobos" en la convocatoria, que "fomenta el racismo". Esta ONG no descarta medidas legales contra los convocantes.
En el barrio no se hablaba mucho del asunto ayer por la mañana. Pero a 70 metros de la carnicería se producía un distendido debate. Josep Lluís S. calificaba de "gilipollez" la protesta. "Los chinos - decía- son personas que vienen aquí, trabajan, pagan sus impuestos y se portan bien; hay más problemas con los moros y los pakistaníes".
Le replicaba P. afirmando de entrada "yo estaré en la concentración", y argumentaba que "no se tenía que permitir que en diez años se haya transformado así el barrio, que es más cutre, con tiendas almacén simplonas. No puede ser que, de repente, en un barrio la mitad de los comercios sean chinos".
Y terciaba D.: "El problema no es el chino, es el propietario del local y la puta especulación".
En la persiana gris de la carnicería desde hace unos días hay una pintada: "No Ghetto chino. Comerç pel barri". La Associació de Veins per un Eixample Sostenible, que ha hecho la convocatoria de concentración y cacerolada para mañana, cree que esa pintada es "fruto del malestar que vive el barrio", pero "no la comparte" según se han preocupado de dejar explícito en un comunicado que se leerá con motivo de la cacerolada. En el largo comunicado no aparece la palabra chino,ni china (que sí aparece en el cartel de la convocatoria). El documento se extiende en la defensa del "comercio de proximidad" que el barrio pierde desde hace años. "Ahora cierra una carnicería de toda la vida, la única que quedaba en el barrio". El titular de la carnicería se trasladará a un puesto en el centro comercial Gran Via.
La asociación afirma que la moratoria (suspensión de licencias) aprobada el pasado marzo y que tiene una duración de un año" es insuficiente. Esta moratoria afecta, en todo el barrio, a bazares y almacenes de distribución al por mayor.
Anoche tenían que reunirse representantes de Eixample Sostenible y de SOS Racisme. La principal e inmediata intención de la ONG era conseguir la desconvocatoria de la concentración. "No desconvocaremos - afirmaba una portavoz de los convocantes-. Sería ceder". Y negaba el racismo: los culpables son los propietarios que piden alquileres tan altos". En el caso de la carnicería, el aumento es considerable: piden 2.600 euros al mes, más del doble del alquiler actual.
La Federació d´Associacions de Veins de Barcelona coincide con SOS Racisme al desaprobar la protesta por "xenofobia inaceptable".
En el barrio, salvo excepciones, comerciantes (autóctonos y chinos) y vecinos prefieren ser discretos cuando se les pregunta sobre la convocatoria de la cacerolada. Expresiones como "no estoy a favor ni en contra", "no quiero líos", "no me interesa" o "hay muchos chinos, pero a mí no me ponga" se repiten. Un cliente chino de un comercio chino no tiene problema en dar una frase: "Lo entiendo, pero es injusto".

http://www.lavanguardia.es/gen/20070509/51344232091/noticias/concentracion-contra-el-comercio-chino-en-la-dreta-de-leixample-sos-racisme-fort-pienc-chinatown-ong-barcelona-roger.html
-------------------------------------

De Telenotícies Catalunya
Queixes dels veïns del barri del Fort Pius per la creixent presència de comerços xinesos
Preocupació per la transformació d'un barri, el de Fort Pius, a Barcelona, en una petita Chinatown. La Plataforma Eixample Sostenible està preocupada perquè la presència cada vegada més gran de comerços xinesos al barri acabi fent desaparèixer el comerç tradicional i la zona es converteixi en una perllongació de les botigues de major del carrer de Trafalgar. Els veïns demanen una moratòria en l'obertura d'aquests locals i un pla d'usos per al barri. Des de l'Ajuntament, s'assegura que es fan les inspeccions i que els locals compleixen les ordenances municipals.
Els veïns i comerciants del barri del Fort Pius, a l'Eixample de Barcelona, diuen que la demanda de locals per instal·lar-hi negocis xinesos ha fet pujar els preus a la zona i que molts comerços autòctons no podran pagar la revisió dels lloguers.
És el cas dels propietaris d'una carnisseria del barri als quals se'ls acaba el contracte de lloguer del local a finals d'any i temen la revisió. A preu de mercat, haurien de pagar el triple del que paguen ara, 1.200 euros per un local de 150 metres quadrats.
Però els veïns no es queixen només de l'increment de preus, sinó que temen que desaparegui el petit comerç de barri i que el Fort Pius es converteixi en una zona de comerç al major, un lloc de pas, sense vida al carrer. En definitiva, que es converteixi en una petita Chinatown.
En els últims cinc anys, s'ha expandit l'àrea de botigues del major del carrer de Trafalgar cap al quadrant de Casp, Roger de Flor i Ausiàs Marc. Molts dels empresaris xinesos que van començar amb restaurants o tallers tèxtils han diversificat l'activitat cap a altres sectors de productes d'importació.
Els nous locals del lloc els han comprat o llogat empresaris xinesos. A banda de les botigues al major, també han obert comerços relacionats amb la celebració de casaments, com floristeries, perruqueries o cases de fotografia.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=110767

Tot i que ja se n'han fet unes quantes i alguns de vosaltres hi heu anat...sembla que la cosa va prenent cada cop més força i s'ha convocat una altra manifestació pel proper 24 de març a les 17h a la Plaça Catalunya...
més informació a l'enllaç de la plataforma V de Vivenda
Per una vivenda digna i, sobretot, accessible a tothom!

bon dilluns! (?)

It's just another manic Monday (oh-woe)
I wish it was Sunday (oh-woe)
'Cause that's my Funday (oh-woe)
My I don't have to runday (oh)
It's just another manic Monday.

Manic Monday - Bangles

mireu q he vist mentre floggejava...

"me he enterado que en breves suben a 18 euros, no tienen suficiente con que vayan 4000 personas cada viernes y cada uno pague 15 euros mas las consumiciones de dentro? Sinamon se esta aprovechando de nosotros, nos ponen cubatas mas pequeños, inflan las salas asta rebentar, el wiski es de garrafa...y
ahora quieren subir el precio. Mi idea es hacer un boikot y que el fin de semana del 16 y 17 de marzo no
vaya nadie al razz, creo que a si veran que no solo se sale al razz y tendran que bajar los precios. Comunicarlo a todo el mundo que podais."

f aviat!

Si voleu veure com funciona la Fòrmula 1 de debó i els affaires que ha tingut Mr. Alejandro Agag, llegiu l' article que apareix avui a El Pais.

Bon diumenge a tothom!

Notícia curiosa...
Extreta de:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3440&pIdSeccion=19&pIdNoticia=273651&pFechaEjemplar=2007-02-17%2000:00:00

Notícia de Vilaweb, vulguis que no...les coses del barri són les coses del barri


El Molino de Barcelona tornarà a obrir
L'empresa propietària de l'edifici ha presentat un pla de remodelació

El Molino havia estat un dels símbols dels anys daurats del Paral·lel barceloní. Després de més de deu anys tancat, sembla tornarà a funcionar: l'empresa propietària de l'edifici, Ociopuro, ha presentat un projecte per a recuperar el local i reformar-ne la façana i l'interior. Segons el projecte, el nou Molino serà un cafè-concert adaptat als nous temps, que oferirà des de sessions de flamenc a espectacles de cabaret modern.

El projecte inclou una ampliació de la superfície actual de l'edifici, que tindrà planta baixa i cinc pisos, amb capacitat per a una mica més de dos-centes espectadors. També s'hi podran dur a terme activitats complementàries, com actes d'empresa, presentacions comercials i festes socials.

La recuperació i renovació de l'antiga i molt malmesa sala d'El Molino no duraria més de quatre anys, segons que preveuen els tècnics redactors del projecte. Per tant, si l'Ajuntament aprova definitivament aquest pla, el Paral·lel veurà renéixer un dels locals més representatius de la Barcelona de principi del segle XX.

Fa anys que una plataforma formada per veïns i entitats malden per recuperar aquest espai per a la ciutat de Barcelona.

Una mica més i ploro de l'emoció en veure TANTS neologismes...
L'havia de compartir amb tots vosaltr@s.

De l'ADN del 18/12/2006

'Feminazis y machistófeles'
Lucía Etxebarría

A mí me han llamado de todo. Gorda, prácticamente cada día. Roja de mierda, un día de cada dos. Niñata, una vez por semana. Me han llamado también giliprogre, abrazaárboles, comealgas y salvagatos. Jiménez Losantos me llama la foca sociata. Pero lo de feminazi no me lo habían llamado nunca, oiga.
Ahora me dicen que Arturo Pérez Reverte nos llama feminazis a todas aquellas que opinamos que la RAE es una institución sexista. Y me ha sorprendido bastante porque lo cierto es que siempre que me he encontrado con el académico Pérez Reverte ha sido de lo más amable conmigo. Ay... ¿tú también, Arturo, hijo mío?
Por lo visto ni a Pérez Reverte ni a la RAE les ha gustado la iniciativa del Estatuto de Andalucía que, siguiendo las directrices de sus políticas de igualdad de oportunidades, ha sido redactado con un lenguaje no sexista. Un lenguaje incluyente que se refiere a la población y a sus representantes en masculino y femenino.
Cerrazón y terquedad numantinas por parte de los académicos que son capaces de la mayor modernidad y adaptación a la hora de incluir "pósit" o "pirsin" en su diccionario de términos, pero que siguen empeñados en que una "mujer pública" (yo misma) es una prostituta.
Y, ahora que caigo en la cuenta, también estoy acostumbrada a que me llamen puta. Los académicos y otra gente. Me lo tomo con humor: ande yo caliente, insúlteme la gente. Eso sí, en la caverna se debe estar mucho más calentito.

Tal com us deia al meu darrer post...avui tenia una competició esgrimística de costellada....una denominació que, tot sigui dit, genera confusions. Era com un partidet de costellada però sense la costellada. És a dir, un encuentro deportivo de caràcter poc professional amb gent d'altres clubs...
I res, per variar he hagut d'arribar una mica tard però he pogut tirar (es diu tirar a "lluitar, disputar un combat" en esgrima) i torno a estar satisfet amb els meus resultats. A la primera poule, la primera ronda classificatòria (6 assalts, a 5 punts cadascun) he guanyat 4 assalts i n'he perdut 2 (a 3 punts m'he quedat)...Els dos que he perdut han estat contra dos bastant bons...un ha quedat finalista (tot i que l'ha perdut, per 13 -15) i a l'altre l'han eliminat a quarts de final. Així que, per primer cop a la meva [breu] vida esgrimística, he passat de la primera ronda.
Cal dir que els tiradors dels altres clubs eren gent molt simpàtica i això em torna a recordar el gran encert que vaig tenir apuntant-me a esgrima...
A la segona ronda els assalts ja eren a 15 punts...eren vuitens de final i m'ha tocat competir contra un que es diu José i que l'any passat tirava al nostre club però que porta un fotiment de temps practicant aquest esport...de manera que -com dirien els periodistes- allò meu era una muerte anunciada i m'ha guanyat 15-8.
Després hem estat fent un fantàstic picnic molt nutritiu en què hem menjat patates i guarrades químiques d'aquestes + xocolata en forma de Donetes + bombons ...vaja, la dieta que segueix qualsevol esportista.

I, per avui, res més...

Ja ha començat el puenting i, be, de fet ja quasi ha acabat... pero sempre fa il·lusió això de tenir setmanes tan curtes en q ni tan sols dona temps a començar a treballar...
Finalment he decidit quedar-me per terres barcelonines i vallesanes, que aquestes festes van molt be per posar-se al dia de feina i, sobretot, per descansar i dormir (aquesta activitat que m'agrada tant i que no acabo de fer tant com voldria...tal com es podia veure a la grafica aquella del mes d'agost, per si algu no sabia que era)
Ara ja feia un mes que no havia actualitzat...pero es que la vida continua igual i aixo vol dir que tinc molt poc per explicar...i molt poc temps per escriure-ho!!!
pero mira, com aixo dels blogs tambe serveix per parlar d'altres cosetes, doncs avui se m'acut parlar una mica sobre una de les meves darreres aficions: el magnific mon de l'esgrima...un esport al que vaig decidir apropar-me per tal d'oblidar el meu passat mes proxim just ara fa un any...i mira, tal com s'acostuma a dir en aquests casos, no hay mal que por bien no venga!
Molts ho sabeu i des de gener del 2006 que cada dimecres i (alguns) dissabtes vaig a fer esgrima al fisterra barceloni (al mes enlla quasi...), que en el nostre cas seria el servei d'esports de la UB de la Zona Universitaria...mes amunt del RACC i de tot allo, on comença la ronda....doncs hi ha vida esportista!
Aquesta temporada m'he federat i ja he fet un parell d'assalts a nivell oficial (i, el proper, crec q sera el 16 de desembre) i, tot i no tenir uns grans resultats, estic bastant satisfet..."La esgrima es asi..." que hauria de dir si fossim a una roda de premsa, com fan els jugadors de futbol tot sovint.
Ara q ho penso, el primer cop qeu vai competir a nivell oficial va ser l'any passat al campionat d'espanya universitari...pero allo no compta, que mhi vaig ficar quasi by the face...
Pero aquest any ja es diferent. He començat per anar lluitant de mica en mica i fent assalts de la lliga catalana (se li diu catalan league). La primera jornada de lliga en que vaig tirar vai qeudar ben avall en la classificacio...de 31 persones vaig quedar a la posicio num 28....Pero lultima jornada, que va ser fa un parell de dissabtes (l'endema d'arribar a casa a les 2.30 i haver-me de passar una hora ben bona netejant l'aiguat que va provocar el trencament de l'escalfador d'aigua i q va fer arribar fins la meva habitacio un riuet) vaig quedar 43 sobre un total de 52...It's not right, but it's ok que cantaria algu...
Mica en mica s'omple la pica que diuen...i m'esta agradant molt aquest esport. S'hi combinen moltes qualitats que valoro com per exemple la precisió, la concentració, l'autocontrol, la velocitat de reacció, l'agilitat, la capacitat d'observació i analisi del contrincant (i dels seus punts febles i virtuts), tota la cortesia de l'esport i tambe tot el seu atractiu escenic (les caretes, l'escenari, el blanc [impolut] del vestit, saludar-se amb l'espasa abans de lluitar, etc.) aixi que espero continuar practicant-lo molt temps...
Tot i que es un esport bastant minoritari aqui, hi ha d'altres paisos ben reconeguts per la seva importancia al mon esgrimistic i on es mes habitual la seva practica: França, Italia, Alemanya, Hongria, Romania i Cuba en serien els representants mes destacats!
A mes, el grupet d'esgrima es molt maco i els 4 o 5 que ja ens coneixem des d l'any passat doncs comencem a formar una mica de familia esgrimera...sempre preparats per ajudar i guiar xls camins de la llum les noves generacions...algunes moooooooolt desorientades, esportivament parlant, està clar!

Mica en mica els horaris, els terminis i els calendaris ens van reabsorbint a tots fins acabar en la rutina un altre cop.
Aquest any, però, penso que no em podré queixar gaire. Avui ja m'he prematriculat i al final m'he agafat 3 assignatures molt interessants (és a dir, 12 crèdits, quan només me'n falten 5...però si no, què faria tota la resta del temps?)...be, el concepte interessant es relatiu, evidentment, se que mes d'un de vosaltres sortiria com el dimoni nomes de sentir el titol de les assignatures...pero be...cadascu les seves cosetes!
Tambe es el moment de recomençar-ho tot. La primera cosa va ser la feina....que ja casi m'ha esborrat del tot el magnific temps de vacances...pero wenu, encara en conservo un record molt dolç...a mes, 2 ponts en poc mes de 4 setmanes tb es una bona terapia pel sindrome postvac...aixi que suposo que aixo hi ha contribuit lleugerament...pero aixo no ha impedit que ja hagi comptat tots els ponts i dies de vacances d'aquest curs academic....i sembla que ens espera un molt bon any...sobretot aquest 1er trimestre.
Ahir vai començar per fi italia. Despres del sorteig i la matricula i tot...vaig poder agafar plaça en un dels horaris que m'anaven d'allo mes be (que dirien a tv3...on veten, per cert, la paraula canyó)...dimarts i dijous (i 6 divendres d'aqui al febrer) de 17 a 19h...aixi que ja sabeu si a aquella hora no agafo el telefon...pero sempre em pot venir a buscar algu despres de classe...com si anes a guarderia! A mes el desti ha volgut que l'Elena i jo anem a la mateixa classe...be, que jo vagi a la seva...xq ella es del nucli dur, d'aquella part de la classe que ja te confiança i tal....xq van studiar tot l'any passat! Companys de classe a destacar n'hi ha...sobretot un parell de iaios! Semblen bona gent: tipic iaio, cabell blanc, ulleres, fent conyetes amb la profe (que, evidentment, es mes jove que ells) i ja veurem les seves destreses linguistiques! Pel que fa a la resta de la classe...s'ha d dir que, com passava a traduccio, la quota masculina esta infrarepresentada...xo wenu, ja hi estem acostumats!
Els dimecres tarda sembla que tb els tindre mes o menys ocupats aquest any...per una banda estare fent classes d'angles a dues nenes.....molt speaking es el que farem....aixo si...un viatge astral es el que he de fer per arribar alla on viuen: a Sant Joan Despi...es triga casi mes que si anes a Valencia en Euromed....i mira que ultimament no tindria el record guinness de velocitat...i, toma gol, parlant de Guinness he de dir que el meu mes de ramada...es a dir, el mes de no tastar ni una gota d'alcohol , tot i les 1.001 temptacions....leanse mojitos, cubates, caipirinhes i...sobretot,...la VERY chilled Guinness que tenia a la nevera i que cada cop que obria aquella porta cridava el meu nom....-us ho juro, no era el sindrome d'abstinencia ni res x l'estil-....NO vaig tastar ni una gota d'alcohol en tot el mes que hi havia entre el 2 de setembre i el 2 d'octubre. I que hi havia en aquell mes....la Merce...amb molt bons concerts (Antònia Font, alguns del forum, el de joan coromines dels hidden cameras que vam veure poca estona pero sonaven mlt be) i d'altres mes...diguem diferents...pero amb menjar, com per exemple el de El Canto del Loco.
Aquest grup -aka ECDL pels pijais teens de la city- actuava en una multitud de gent DESCOMUNAL al forum de Barcelona. Una estona abans, la Laurus (gran fan dels M-Clan que em va saber enredar mlt be per anarhi) i jo vam anar a veure els M-Clan...un cop arribats alla a ella no se li acut una altra cosa que "voler veure el cantant des de prop"...i apa, a ficar-nos entre gent fins estar relativament a prop de l'escenari....un punt on ja es notaven els sacsejos a q deuen estar sotmesos permanentment els de primera fila..xo wenu, els dalla deuen ser massoques o deuen tenir una altra psicopatologia similar...xq en aquest punt "relativament a prop" la laura una mica mes i -exagero una mica, I  Hiperbole- se'n va a visitar el reino de los cielos (on hi ha molts musics morts....que segur q volia anarhi per aixo)...va estar a punt de desmaiar-se aixi q vam decidir iniciar la nostra expedicio als exteriors de la multitud cridanera-suada-acnoadolescentil que habitava en aquell habitat...una expedicio que ben be va durar 4 o 6 cançons...moment en que va acabar el concert. Vam anar a seure a la gespa, cap al fons...i alla, jo amb el meu radar sempre ben actiu (tot i ser ben miop i anar SENSE ulleres)...vaig veure sota la pergola fotovoltaica unes torxes i que alla es feia algo...Doncs cap alla que ens hi anem....i, malgrat haver tanques de seguretat amb segurates...nosaltres amb el cap ben alt i tota la confiança del mon...doncs vam entrar sense dubtar ni un segon per l'alfombra blava....una alfombra que ens va portar a la zona vip que es va instal·lar sota la fotovoltaica pels promotors del concert: los 40 principales, caixa laietana, hard rock cafe...
A mes, com eren les 20.15 o aixi...ja era hora de sopar...i, que mes hi havia? Si, si...tota una barra lliure de menjar (catering tipus barbacoa servit pel Hard Rock...tot molt bo...carns a la brasa amb salsa bbq, amanidetes, nachos, broquetes de fruita, massorques de blat, etc.) i....de beguda....pero esclar, jo encara tenia el meu ramada personal...aixi que la laurus es va prendre dos gintonics i jo moltes cocacoles i aigues...I alla, rodejats de teens pijais fans de ECDL acompanyats dels seus pares&coneguts mes pijais encara doncs vam sopar i vam seure a unes amaques/sofas fent veure que veiem el concert...Quan va acabar, en principi hi havien d'anar els cantants ...pero vam marxar cap a les 22.30 que feia un fred que pelava alla, al costat del mar...i dubto que hi anessin, pero wenu...el sopar d'aquella nit els hi ben agraeixo des d'aqui als del grup de musica...
I mira, com sempre...m'enrotllo casi mes que les persianes (venecianes no, evidentment) ja fa estona que estic aqui connectat i hauria d'haver fet la meva primera redaccio d'italia per dema....Io e l'italiano (ai si ella sapigues la historia de io e l'italiano....la lingua italiana, esta clar) abans d recomençar una altra activitat que vaig començar aquest any (no hay mal que por bien no venga)...i que es esgrima! O scherma, oi?! Ara a les 19.30 reinicio els entrenaments al pavello UB (Universus Bordes...es a dir, als limits de l'univers, de lo lluny que estan) amb part de la gent de l'any passat....a veure com progressem aquest any, si cap a be o malament! I aquest any, a mes, m'he federat...aixi que ja començo a acumular punt...be, si es que n'acumulo algun....que despres de la meva experiencia l'any passat al campionat d espanya universitari se que sera un hobby mes...xo q puntuar puntuar no puntuare gaire!
I res mes des de la biblioteca de Poble-Sec......dita tambe Francesc Boix (penso que es diu aixi....) crec que anire venint de tant en tant per fer els meus blogpartes