Sembla que fa un parell de dies que havia de començar l'estiu i ara ja està a punt d'acabar...

Els preludis de l'estiu van estar bé, però el juliol amb les seves sortides nocturnes (iulenques, cangrejils et al.) amb el SummerCase (Editors, Arcade Fire, Bloc Party, Jarvis Cocker, Phoenix, els Scissor again i molts altres també boníssims), el concert d'Antony & The Johnsons al Grec (quina veu, quines cançons...malgrat la versió de Beyoncé) i les sortides a Calafell (l'Onyx i la barbacoa van tornar a estar a l'alçada que es mereix un poble com aquell!!!) i a Foradada van fer que el mes passés volant.

I després, agost, un mes de vacances, descans i molta vida ociosa. Potser massa fins i tot. Però tot té el seu cantó positiu i durant aquest temps he pogut gaudir de la companyia de tota aquella gent que val la pena i, a més, he pogut practicar una mica de llengües vives...

Suposo que el mes de vacances també serveix per fer una mica de balanç de l'any i en general estic molt satisfet del que faig, però penso que he passat per la primera depressió predoctoral. Ja t'ho van dir abans de començar, sí, però n'estaves del tot convençut fins que de cop i volta, un dia, tot deixa de tenir consistència i sembla que caiguin tots els fonaments sobre els quals bases el difícil camí de la vida.

Realment, tot això em servirà d'alguna cosa en un futur? M'han començat a sorgir preguntes d'aquest tipus, sobre cap a on porto la meva existència i sobre com la porto.

Al setembre s'esperen canvis. Per començar, canvi de residència habitual, és a dir, tornar a casa dels pares. Ja veurem com surt l'experiment. Potser he pres massa precipitadament la decisió, però ara mateix no hi veig gaires sortides més. Estic ben fart de les màscares, la fugacitat, el ritme frenètic, les banalitats i les hipocresies que són tan freqüents en aquesta barcelona del design en què ens ha tocat viure.

Ara, la nit abans de marxar uns dies a la illa de la màfia, volia simplement buidar el pap, desfogar-me. Espero que aquests dies de descans ABSOLUT m'ajudin a veure amb més claredat el futur i, sobretot, al setembre vegi les coses des d'una altra perspectiva.

Doncs això, una setmana lluny del "mundanal ruido"...

Fins aleshores, molt bon estiu a tothom!