Tercer estiu consecutiu a Itàlia i la meva italofília es revalida de nou
Després de conèixer el nord els altres anys, ens hem aventurat a visitar la illa que hi ha a la punta de la bota: Sicília.
Per començar el viatge Clickair (o Aena, o el Prat o qui sigui) ens va perdre les maletes al vol bcn-palermo...i fins quatre (4!!!) dies més tard no les vam recuperar (bé, la del manel encara no s’ha localitzat: hem tornat i ell, sense equipatge). Tot té el seu cantó positiu: 250 € per gastar en roba i articles de primera necessitat, així que ens vam recòrrer els carrers principals de Palermo i, sobretot, La Rinascente (la versió italiana d El Corte Inglés) a "fare del shopping" només arribar.
El viatge ha estat molt bé. Uns 2000 km en una setmana i hem visitat Palermo, Catània, Taormina (un teatre grec esplèndid), Siracusa, Noto (+ versió d’institut de “Grease” a una plaça del poble), Cefalù, Caltagirone, Piazza Armerina (mosaics romans, sota un sol de 42 º), platja, Acicastello (amb orquestra popular, tocaments a la madonna del poble i moment de cantada popular de l’himne d’Itàlia), ascensió a l’Etna i platja a Giardini Naxos, Acicastello again (vam sopar MOLT BÉ tots dos dies a "Al tubo" i aquesta segona nit es va amenitzar amb un karaoke/orquestra +ball de poble), Agrigento (visita a la vall dels temples grecs q hi ha allà, un altre cop a les hores puntes de calor sota un sol als voltants dels 40º) i tornada a Palermo, a dormir al Giorgio's house (xq de festa n vam trobar RES!).
Les grans ciutats (Catània i Palermo) estan fetes un desastre (vam passar per palermo per un barri a prop del Cervantes que semblava que acabava de patir una guerra: només façanes, tot de merda i runa pels carrers, etc. indescriptible en paraules), condueixen com a bojos (molt pitjor q al nord: els 2 carrils de qualsevol carretera es transformaven tranquil•lament en 4 o 5 carrils, adelantaven per totes bandes, el vermell del semàfor poques vegades es respectava, si volen q els avancis –malgrat haver una contínua– se surten de la carretera i van pel voral per tal que els avancis, porten les llargues SEMPRE, no respecten STOPS ni els cediu el pas) i la vida nocturna està morta (expedició de la última nit per Palermo de 2h30 per acabar tornant a dormir a casa sense haver fet res; a Catània, on sembla que hi havia més moguda, una discoteca mlt xula tipus carpeta amb piscina i jardinets –però mlt buida– i entre setmana RES de RES). Però hem menjat tan bé (antipasti alla siciliana, cannoli, penne alla norma, melanzana, pesce spada, panna cotta…) i la illa, la gent i els costums d’allà tenen tant d'encant que fan que hagin estat unes vacances recomfortants (i merescudíssimes). Les necessitava i he tornat amb les piles carregades de nou, per tornar a donar guerra.
Han quedat moltes coses pendents, està clar (Enna, Messina, Trapani, les illes, Stromboli, etc.), així que en un futur intentaré tornar a trepitjar i visitar terres sicilianes (això sí, s'hauran d'evitar clickairs i d’altres similars, malgrat tenir l’avió més nou i ser pilotats per en Víctor Hugo, not kidding).
Que vagi bé la recta final de les vacances...